Associació Espanyola per la Prevenció de L'assetjament Escolar

"En els meus més de 25 anys de pràctica docent, he observat l'evolució del comportament en els nens i adolescents. Recordo fa uns quants anys una conversa que vaig mantenir amb un professor d'educació secundària, que em preguntava que com era possible que mantingués l'ordre i la disciplina a la classe, sent la meva una activitat extraescolar, i per tant, no subjecta al règim disciplinari que regeix l'ensenyament reglat. Li vaig respondre que les arts marcials són potser l'únic reducte en què la disciplina és inexcusable i l'ensenyament es basa en una autoexigència imposada pel mestre, que fet i fet forja el caràcter. Després d'una llarga conversa, compartim l'opinió que en l'últim lustre, la joventut havia perdut el respecte pels majors i la capacitat d'esforçar per aconseguir les metes imposades tant a l'escola com en la vida familiar, excepte honroses excepcions. La tendència era ara, la urgència, el aconseguir el que es vol ràpid i amb el menor esforç possible.

El meu interès i admiració per la cultura grecollatina, em recorden insistentment la voluntat dels antics grecs per buscar l'excel • lència. La màxima llatina, "mens sana in corpore sa", avui convertida en refrany d'ús domèstic, no és sinó l'evolució d'aquest mateix concepte: buscar l'excel lència en tots els àmbits, buscant la complementarietat entre la ment o el saber racional i el cos, o l'entrenament físic. Quan pregunto als alumnes que què prefereixen,-si la mediocritat o l'excel • lència-, em contesten sense titubejar, que l'excel • lència, ja que han percebut que amb un esforç decidit i continuat, s'aconsegueixen les metes. Sóc partidari doncs, de la meritocràcia, que cada persona obtingui el que ella mateixa es forja. La tendència avui, en la nostra democràcia, és la d'igualar per baix, premiant la mediocritat, i el que és més greu, convertint-la en vehicle d'integració social. Cal tornar a instaurar a la joventut la voluntat de progressar, d'esforçar, de comprendre que les metes no s'obtenen gratuïtament, sinó transcendint del comú. Deixar de ser una baula més de la cadena, per no veure arrossegat per la massa gregària. I no es tracta d'una educació per a les elits, com algun malintencionat podria interpretar, sinó tot el contrari: les elits, del signe ideològic que siguin són per definició defensores del seu estatus, de la seva posició de domini, i aquí estem proposant just el contrari. Si la joventut té com a meta l'excel • lència, la massa social de les elits arribaria a ser la majoritària, invertint així la tendencia.

Tota aquesta introducció ens porta al tema que ara volem tractar: l'assetjament escolar o bullying. Hi ha escèptics que opinen que l'assetjament entre iguals s'ha produït a l'escola des de sempre. Que el més fort abusi del més feble, arribant a una conclusió quasi darwiniana: la supervivència dels més aptes. El assetjat ha de sentir en pròpia pell la violència germinal que es trobarà en la seva vida d'adult: "cal espavilar nen". Però la realitat és una altra molt diferent. La tendència que apuntem en els primers paràgrafs d'aquest article, ha agreujat el problema fins a límits insospitats. Ja no es tracta d'un joc de nens, sinó d'una situació psicològica, física i emocional que pot portar la víctima a greus problemes en la seva vida d'adult i fins i tot a intents de suïcidi en els seus casos més extrems.

Tinc el plaer i la sort d'impartir classes de Yawara-Jitsu (Defensa Personal Científica), des que era un adolescent. Primer com a monitor auxiliar, fins arribar avui dia a ser Mestre Internacional de Defensa Personal, la graduació més alta que es pot obtenir. Aquesta experiència m'ha permès conèixer a més de 2.000 alumnes, de la més diversa procedència, classe social i nivell cultural. He après dels seus comentaris, de les seves inquietuds i de les seves confidències. Dels seus pors i dels seus anhels. He posat el meu granet de sorra en la seva formació i la meva major satisfacció-més enllà del nivell tècnic que hagin pogut obtenir-ha estat veure'ls convertits en bones persones, amb una gran confiança en si mateixos i en les seves possibilitats. He tingut alumnes amb problemes d'integració, de coordinació, de falta d'autoestima i de fragilitat física, i fins i tot d'excessiva agressivitat. Per tant he tingut alumnes que han pogut ser o han estat assetjats o assetjadors. Després del pas dels mesos o dels anys, l'evolució, en la gran majoria dels casos ha estat satisfactòria. Però en els últims anys he tingut multitud de víctimes d'assetjament escolar en major o menor grau, i he tingut la inquietud d'investigar per espai de diversos anys el problema. He parlat amb alumnes, pares, professors, pedagogs i psicòlegs i he creat un programa per a la prevenció de l'assetjament escolar, que persegueix omplir un buit que era necessari i que els programes de prevenció actuals no tenen en compte: dotar els propis alumnes de les eines necessàries per prevenir i combatre l'assetjament.

Els protocols existents en l'actualitat, són més disciplinaris que preventius, i tenen una falla important: l'alumne ha de delegar el problema a un adult, quan aquest no es troba present en la majoria dels casos. D'altra banda, moltes situacions d'assetjament es produeixen fora de l'escola, i de vegades, la mateixa por, o la por a ser assenyalat com un xivato impedeixen que la situació transcendeixi.

El programa que hem desenvolupat, combina tres àrees complementàries: treball teatral, per millorar l'empatia, l'expressivitat corporal, la desinhibició i el treball en grup. L'abordatge psicològic, ensenya l'alumne a reconèixer el fenomen, a utilitzar el llenguatge de manera assertiva, a millorar les habilitats socials ia millorar la consciència de la seva imatge personal. Finalment, l'àrea de defensa personal, ensenya un protocol de defensa de la integritat física, millora les habilitats psicomotrius i treballa l'assertivitat corporal.

Enrique Pérez-Carrillo de la Cueva
Director dels cursos per a la prevenció de l'assetjament escolar en nens i adolescents.